Els Viatgers De La Gran Anaconda

Cada vegada que Jordi Colomer tornava d'un viatge, tenia un trauma persistent. Aquesta situació va canviar quan, en complir 45 anys, va decidir fer realitat el seu somni: anar a viure a Austràlia. A Brisbane va començar un nou viatge, potser el més important de la seva vida.

Fa prop de 80 anys, les escriptores i aventureres Ella Maillart i Annemarie Schwarzenbach van emprendre un camí plegades: un periple llarg i perillós en cotxe que les va portar a travessar Iugoslàvia, Bulgària, Turquia (Istanbul, Trebisonda), Armènia, Pèrsia (Teheran), l'Azerbaidjan i l'Afganistan (Herat i Kabul). És per això que "El camino cruel" és considerat un dels grans relats de viatges del segle XX.

Joan Pol Mingot, estudiant d'anglès i apassionat del voluntariat, va tenir l'oportunitat d'ensenyar anglès a Semarang, a l'illa de Java. Però Semarang no és un poblet, sinó una ciutat de més de tres milions d'habitants. Acabades les classes i els diners, en Joan Pol va tornar cap a casa amb el propòsit de viure del que rebés de la gent que es trobés pel camí.

Per als grecs antics, les muntanyes eren el lloc de la màgia i, per aquest motiu, també eren la llar dels déus. Hèctor Oliva emprèn un pelegrinatge pels cims sagrats del Mediterrani: des de l'Etna i el Vesuvi fins a l'Ararat; des de l'Athos, l'Olimp, el Parnàs i el Sinaí fins al penyal de Gibraltar i el Teide. Tots aquests cims, volcans i muntanyes tenen relació amb la història, la cultura i els mites de l'antiguitat.

Laura Alameda i Joan Antoni Afonso han intentat arribar a l'illa més gran de l'arxipèlag de les Salomó, però el vent ha deixat un buit i el mar és un mirall a Guadalcanal. Aquesta travessa ha estat la més lenta de tot el viatge de navegació al voltant del món, ja que Guadalcanal és un bocí de terra gairebé del tot cobert de selva tropical.

Segons la sociòloga Marta Soler Alemany, la Xina ha construït a un ritme molt accelerat. A la ciutat de Pequín, viure amb un arsenal de mascaretes i triar quina és la més adequada abans de sortir de casa és el més normal. Per això, l'aire que la Marta va respirar en arribar a Tòquio se li va fer com si algú hagués obert una finestra.

El viatge de la Júlia a la serra de Talamanca, a Costa Rica, va ser profundament enriquidor. A poc a poc, es va endinsar en la cultura dels bri-bris, acompanyant-los pels estrets camins de la selva i fixant-se bé en cada pas. Amb el temps, la desconfiança es va anar dissolent, i va entrar a les seves llars i a participar en festes, descobrint així la complexa realitat de la seva vida.

Una catifa de banderes que onegen al vent, un oceà d'oracions que s'escampen als quatre punts cardinals. Un dels moments màgics dels Viatgers de la Gran Anaconda.

Jordi Solà caminava per una vall, prop del Kailash, en l'últim tram de la circumval·lació a la muntanya sagrada del Tibet, quan es va fer fosc. Estava perdut i el fred paralitzava qualsevol intent de supervivència. Però, en els moments més crítics, la desesperació et fa avançar, sense saber com. Quan ja només li quedava un fil d'esperança, va sortir la lluna.

Després d'anys de convivència amb els pobles àrtics, l'antropòleg Francesc Bailón ha arribat a la conclusió que l'essència dels inuits és l'equilibri entre el món tradicional i un món en constant canvi. Malgrat que el món modern també és un fet a l'Àrtic, a Ilulissat no hi ha cinemes ni teatres. I Nuuk, la capital groenlandesa, és l'única ciutat d'aquest territori sense semàfors de trànsit.