L'ofici De Viure

Es pot invalidar una altra persona dient-li, amb la millor de les voluntats: "No estiguis trist" o "Ja ho faig jo, que sé com va." Així, el nostre interlocutor pensa que no sap fer les coses o que no mereix estar trist. Hem d'aprendre, doncs, a tractar les persones validant-les emocionalment, i hem de començar primer per nosaltres, permetent-nos sentir el que sigui a cada moment amb l'amor que nosaltres mateixos ens mereixem. Ens hi ajuden les psicòlogues Celia Betrián i Ana Gómez, que ha escrit el llibre "Sintiéndome mejor, amándome mejor". Amb un comentari de la també psicòloga Monia Presta.

Hi ha un èxit femení i un de masculí? El que és clar és que les dones el gestionen d'una manera diferent de la dels homes, i hi impliquen també la seva part personal, tal com raona la psicòloga Paula Folch. També tenim molt en compte la idea de lideratge de la consultora empresarial Mercè Brey. Acabem amb el comentari de la secretària general de l'Esport de la Generalitat, Anna Caula, i amb l'espai de Sergi Torres.

Què passaria si ens relacionéssim amb els pensaments d'una altra manera i si veiéssim com funcionen les nostres neurones? Podem triar què pensem? La resposta a tot això la té el neurocientífic David del Rosario, que ha escrit el llibre "Tú has escrito este libro". Hi contribueix amb un apunt el nostre col·laborador Sergi Torres, que també ha coescrit un altre llibre amb del Rosario.

El cor té un camp magnètic que tendeix a sincronitzar el nostre entorn i també el nostre cos. D'això se'n diu coherència cardíaca, i té molt a veure amb la respiració, amb la calma i la tranquil·litat a les nostres vides. Ens en parla el metge cardiòleg Manel Ballester, amb la psicòloga i pedagoga Rosa Casado, que ha dut a terme un experiment a Begur per assolir aquesta coherència cardíaca amb un segment de la població. També ens en dona detalls l'alcaldessa de Begur, Maite Selva. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Les violències invisibles es mouen entre nosaltres, existeixen i sovint les exercim nosaltres potser sense adonar-nos-en. Si en som víctimes, en canvi, no sabem com expressar el que ens passa. Per què existeixen aquestes violències? L'advocada i coach Andrea Zambrano ens proposa un nou paradigma on no existeixin. L'acompanya la també coach i advocada Marita Osés. Amb un comentari afegit de la psicòloga Sandra Ferrer.

No acabem de saber fins a quin punt les xarxes socials poden ser perilloses per a la salut mental. En traiem l'entrellat amb experts com la psiquiatra Montse Pàmias de l'hospital Parc Taulí de Sabadell, el psicòleg del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Toni Baena, i el també psicòleg i director de la Fundació Galatea, Toni Calvo. Ens ho arrodoneix la directora general de Societat Digital de la Generalitat, Liliana Arroyo. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Les bones persones està bé que ho siguin, però n'hi ha que potser ho són massa. Què s'amaga rere una persona que sembla que visqui per ajudar els altres? Aquesta "bondat" té molt a veure amb l'obediència als adults que ens van inculcar quan érem petits. També amb una manera de ser massa complaent. Ho comentem amb el psicòleg Xavier Guix, que ha escrit el llibre "El problema de ser demasiado bueno", i amb el també psicòleg Antoni Bolinches. Ens hi fa un apunt l'escriptor i conferenciant Francesc Miralles.

Tots, ho reconeguem o no, dubtem perquè sempre volem triar el millor camí a la vida i, de vegades, no estem segurs de quin és. Però hi ha persones que dubten més del normal perquè tenen un problema. Persones que dubten de cada pas que fan. Cada decisió és una finestra oberta a noves preguntes. Dediquem el programa a parlar del dubte i de què fer quan aquests dubtes es converteixen en patològics amb les psicòlogues Noemí Calvó i Dolors Rins i el psicòleg Natxo Garrido. Amb el comentari de la psicòloga Alicia Garcia i l'apunt final de Sergi Torres.

Molt sovint, més del que reconeixem, ens costa confiar en nosaltres. Els motius poden ser diversos, com per exemple, falta d'autoconfiança o venir d'un entorn que no ens ha ajudat a valorar-nos. Al dia tenim més de 60.000 pensaments i el 80% són negatius. Aquestes visions negatives, en conseqüència, minen la percepció de la realitat i fan que no confiem en les nostres capacitats. Amb les psicòlogues Cris Bolívar i Laia Sabaté analitzem com podem confiar més en nosaltres, tant en l'esfera personal com en la laboral. Amb el comentari de la psicòloga coach Joana Frigolé.

Una conversa pendent ens pot amargar la vida, pot trencar amistats per sempre i fins i tot una família. Com ho podem fer per reconduir la situació? Ho enfoquem des del punt de vista de la comunicació no violenta i de la psicologia sistèmica, prenent com a punt de partida les constel·lacions familiars. Amb les psicòlogues Carme Pujol, Carme Brit i Bet Costa. A més del comentari del també psicòleg Joan Quintana. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Tenim temps? Si responem que no a la pregunta, que en realitat ens falta temps, possiblement és perquè estem estressats. I moltes vegades això va lligat a no saber respirar. El metge de medicina general i esportiva Miquel Samarra ens explica què té a veure una cosa amb l'altra. I ens hi fa un comentari la instructora de ioga Mireia Coma-Cros.

L'amant d'una persona casada acostuma a patir, en primer lloc, perquè té carències que el casat o la casada no li acaben de cobrir, i sovint també perquè espera infructuosament promeses de trencament amb la parella "oficial" que no acaben d'arribar. Les psicòlogues Sílvia Congost i Emma Ribas n'han vist de tots colors a les seves consultes. Elles expliquen les situacions més habituals que han tractat. També el comentari de la coach Noemí Seva. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Sembla que la cara no hagi de donar gaire informació si no va acompanyada dels gestos. Però no és ben bé així. El morfopsicòleg Julián Gabarre cura bona part del seus pacients de salut mental recomanant-los exercicis físics per corregir la musculatura. També és capaç d'identificar deliqüents només per l'aspecte del rostre. Dels detalls d'aquesta tècnica sorprenent en parlem amb el doctor Gabarre. També sentim el testimoni del psiquiatre Antoni Bulbena.

Què és una persona avorrida? Segons un estudi de diverses universitats anglosaxones, es tracta d'algú que no té sentit de l'humor i que fa feines d'anàlisi de dades, comptabilitat o impostos. Però la persona que es diu "avorrida" potser és més capaç de contemplar la vida o potser és més creativa que les persones que l'envolten. Per posar negre sobre blanc, ho comentem amb les psicòlogues Helen Flix i Anna Romeu. Acabem el programa amb l'espai de Sergi Torres.

Aquest any se celebra el centenari d'Antoni Blay Fontcoberta, el psicòleg català que va introduir a casa nostra la psicologia transpersonal. Comentem el seu llegat amb Jordi Sapés de Lema, que ha recollit els pensaments de Blay i n'ha escrit diversos llibres. També ens acompanya Claudia Casanovas, graduada en l'Acadèmia de Belles Arts i que treballa amb les ensenyances d'Antoni Blay. Amb un apunt de Ricard Vidal.

Hi ha persones que només pensen en elles i només parlen d'elles mateixes, de la seva vida. No escolten els altres. Aquest egocentrisme té a veure amb el narcisisme? O vol dir que tenen una autoestima baixa? De les persones que només saben dir "jo", en parlem amb els psicòlegs Helen Flix i Xavier Guix. La psicòloga Desirée Llamas arrodoneix la qüestió amb un comentari, i el programa l'acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Cantar ens pot ajudar molt més del que ens pensem, pot servir per alliberar-nos de tot el que ens oprimeix per dins. Cantar és una forma d'integrar-nos en l'univers i de guarir les nostres ferides tot expressant-les a través d'aquest art en què, assegura la terapeuta Rosa Medina, no cal tenir nocions musicals. Perquè el que ens proposa és el cant lliure, on tots ens podem afegir amb l'ajuda d'un terapeuta que ens acompanyi en aquest camí per trobar i netejar la nostra essència. Amb un apunt de la psicòloga Natàlia Pomar.

Sabíeu que els mitocondris són essencials per augmentar l'energia que tenim? Els mitocondris són unes petites fàbriques que tenim al cos i que s'encarreguen de convertir els nutrients que consumim en energia. Sergio Abanades, metge especialitat en farmacologia clínica i doctor en Farmacologia per la UAB, i Antonio Valenzuela, fisioterapeuta amb un màster en Psiconeuroimmunologia Clínica, expliquen com els petits canvis en el nostre estil de vida poden tenir un impacte positiu en els mitocondris i millorar així la nostra salut i energia.

Segur que heu anat a un sopar o una festa i us heu trobat amb una persona que es fa notar, molt histriònica, que acaba sent el centre de la festa. Però què hi ha darrere d'aquest comportament? Volen poder? Volen reconeixement? O simplement volen ser valorats? La psicòloga Júlia Pascual explica les característiques de les persones histriòniques i les diferències amb les persones narcisistes. Ambdues busquen l'aprovació i el reconeixement dels altres, segons Júlia Pascual, però la persona histriònica busca amor, mentre que la persona narcisista busca "domini i poder". La Júlia Pascual ha publicat "Los narcisistas y tú", de l'editorial Zenith.

Em costa integrar-me als grups, m'hi sento desplaçat o desplaçada, em fa l'efecte que no fan cas dels meus comentaris... Per què no m'hi integro? Mirem de trobar-hi una explicació i també la solució amb les psicòlogues Mati Segura, Mar Muro i Paula Folch. Amb el comentari de la psicòloga Anna Romeu, i l'espai de Sergi Torres.